Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

topar

1 1 v. intr. [LC] Algú o alguna cosa, venir a tocar més o menys violentament a una altra que troba en el seu camí. En alçar-me vaig topar de cap amb el sostre, contra el sostre. El cotxe va desviar-se i vam anar a topar contra un arbre, amb un arbre. Hi havia tot de boles escampades per terra: va topar amb una i va caure tan llarg com era.
1 2 v. intr. [LC] per ext. En aquest afer, topàrem amb grans dificultats. Cadascú no cercava sinó el seu profit i havien de topar un dia o altre.
1 3 v. intr. [AGR] [LC] Els moltons i altres animals banyuts, donar cops amb el cap.
2 v. tr. [LC] Trobar, encontrar, per atzar. Quan ja no pensava en ell, un dia el vaig topar a la plaça de l'Ajuntament. Si algun dia ens topéssim, no el coneixeria.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions